Activitats setembre 2015

A partir del setembre tornem a obrir el KasaletReobertura Kasalet setembre 2015

 

Ja tenim dues activitats contra la repressió, dissabte 5 una kafeta anti-multes en el marc de la campanya dels GIE

 

cartell multes gie

I el 12 i 18 de setembre dos jornades continuant la lluita per defensar el dret a la vivenda.

Cartell_Calendari_setembre'15_Kafeta+Vermutada_Can_Boti(1)

ABSOLUCIÓ DEL MEMBRE DE S.A.T. DENUNCIAT PER LA POLICIA MUNICIPAL DE TERRASSA


El jutjat penal 3 de Terrassa ha emès sentència absolutòria a favor d’un membre de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa que havia estat denunciat per agents del G.I.E. (Grup d’Intervenció Especial) de la policia municipal de Terrassa, i jutjat sota l’acusació de causar
desordres públics, delicte pel qual se li demanava una pena de 12 mesos de presó.
Els fets es van produir al setembre del 2010, quan dos agents del GIE van anar a declarar als jutjats degut a una denuncia contra ells per haver agredit i causat lesions, l’any 2007, a una noia quan sortia d’un centre social okupat al centre de Terrassa. Per aquest motiu, SAT va
convocar una concentració i una roda de premsa per tal de donar suport a la noia agredida i denunciar públicament als policies agressors.
Encara que no es produís cap tipus d’incident, ni identificacions, ni res que s’hi assemblés,els policies no van acceptar que se’ls critiqués i van denunciar a la persona que feia de portaveua la roda de premsa acusant-la d’insultar-los, d’intentar entrar a l’edifici dels jutjats, i de
pertorbar-ne el seu funcionament, i per aquests fets va ser acusat de desordres públics i jutjat el passat 18 de març del 2015 (5 anys després dels fets).
La sentència emesa pel jutjat penal número 3 de Terrassa desmonta punt per punt l’acusació dels policies. Per començar observa que les declaracions dels testimonis(4 policies municipals, 3 mossos, 4 agents de seguretat) van ser bastant contradictòries i que no van coincidir.
Admet que es va escridassar a la policia però no parla en cap cas d’insults, nega que s’intentés entrar a l’edifici dels jutjats, ni que s’actués en grup ni que es volgués pertorbar l’ordre públic. Això, a més, va ser corroborat pel visionat d’un vídeo i per dues testimonis. Amb tots aquests elements la jutgessa afirma que no existeix delicte de desordres públics i procedeix a dictar sentència absolutòria contra l’acusat.
La sentència va ser redactada el 24 d’abril, i notificada el dia 30. Des d’aquest dia hi havia un plaç de 10 dies perquè el fiscal o l’acusació presentessin recurs, cosa que no ha succeït, i motiu pel qual des de SAT havíem esperat a fer pública la sentència absolutòria.
Des de SAT ens alegrem del resultat de la sentència, però amb diferents matisos. En primer lloc creiem que no hauria de ser un fet del qual ens calgués alegrar-nos, ja que si no hi ha proves contra una persona, cosa que sempre havíem manifestat, el més normal seria que
l’absolguéssin, però aquest fet no passa molt sovint. En segon lloc, des de SAT hem denunciat que això era un judici polític, que la denúncia no venia motivada per vulnerar cap llei sinó que
era degut a causes polítiques, com a represàlia per la nostra tasca de lluita contra els abusos de poder i la violència policial. Per tant, tot i alegrar-nos de l’absolució, no podem estar del tot contents ja que una vegada més s’ha realitzat un altre judici polític contra els moviments socials de Terrassa. I en tercer lloc, no hi ha motius per alegrar-se quan a una persona l’han tingut implicada en un procediment judicial, durant 5 anys de la seva vida, acusant-lo d’haver comès un delicte que en realitat no havia comès, on se li demanava 12 mesos de presó, i a sobre, motivat per la seva ideologia política i per actuar en conseqüència.
Finalment, i per acabar, l’únic pel qual podem estar contents completament, és pel suport que hem rebut per part de moltes persones i col·lectius de Terrassa, i també de fora, que han
demostrat que si ens toquen a un ens toquen a totes i que la solidaritat és una de les nostres millors armes. Perquè sense la campanya de suport i de denúncia que s’ha realitzat (amb
xerrades, encartellades, concentracions i manifestacions,…) i de la qual han participat tantes persones i col·lectius, aquesta resolució no hagués estat possible, i per tant, ens demostra que la lluita és l’únic camí, i aquesta sentència absolutòria n’és una prova ben real. Hem d’entendre-la com una petita victòria dins la lluita contra els abusos de poder, la impunitat policial i la repressió política. D’això sí que en podem estar contents, ens ha de servir per agafar forces per
a continuar lluitant i us animem a totes a fer-ho, perquè si el present és de lluita, el futur serà nostre.
Solidaritat Antirepressiva de Terrassa. Maig 2015.